dilluns 16 de gener de 2012

Registre de veus

Al PSC fa ja prou temps que tenim plantejat un debat entorn al què i al com de la relació entre el socialisme català i el socialisme espanyol. No cal ara repetir les meves més que conegudes posicions sobre la qüestió que es poden resumir en l'expressió "veu-vot-decisió pròpies arreu i en totes les matèries".

En canvi,  sembla interessant i il•lustratiu constatar com es va configurant una determinada manera d'entendre el concepte de "veu pròpia" tal com es va definir i aprovar al darrer Congrés del PSC.
 
Per això iniciem un seguiment regular i sistemàtic de les successives evidències que la vida parlamentaria o institucional ens vagin aportant.
 
Del Congrés ençà comptem ja amb les tres següents aplicacions pràctiques de l'anomenada "veu pròpia":
 
1 -19-20/12/11. Debat de Investidura del nou President del Govern central: El PSC no intervé. Es pot mantenir seriosament que aquell no era un debat de significació rellevant per Catalunya? És prou obvi que no es tractava de votar en un sentit diferent al del conjunt dels socialistes espanyols, és a dir en contra de la investidura, però es igualment obvi que la omissió, el silenci del PSC, defineix immediatament una renúncia explícita a exercir com a partit sobirà i independent en representació dels ciutadans de Catalunya en un dels moments cabdals de la legislatura.
 
Una renúncia, doncs, a expressar el nostre projecte alternatiu per a Catalunya en contraposició al majoritari per Espanya i en contrast amb el de la resta de forces polítiques catalanes que si van fer-ho com era el seu dret i la seva responsabilitat.
 
Al Congrés de Diputats no es van poder escoltar les específiques raons per les que els progressistes de Catalunya no podem donar suport com a President a qui ha encapçalat l'atac més explícit i intens a l'autogovern de Catalunya. Sí que es van escoltar les dels nacionalistes de centre-dreta, les dels independentistes i les dels ecosocialistes.
 
(Hi ha una excusa evident: havien passat només uns dies des del tancament del Congrés PSC i, naturalment, s'ha de donar temps a la nova (?) direcció per acordar el nou modus-operandi amb el Grup Socialista espanyol. Com a excusa serveix, com a raó, no.)
 
En tot cas, un cop més el mapa polític real de Catalunya quedava escapçat i adulterat.
 
2 .- 10/01/12 Debat sobre primeres mesures econòmiques del nou govern Rajoy:
El PP proposa i CIU dona suport a un paquet de mesures duríssimes amb efectes sobre la ciutadania en general i amb canvis substancials en l'estructura fiscal i pressupostària de l'estat (increment del IRPF, ajust previst de 40.000 milions d'euros, etc...).
 
Té res a veure amb Catalunya? Es veu que no perquè el PSC calla mentre contempla el vot favorable de CIU i el negatiu, és clar, de PSOE, ERC i ICV. Els catalans  veiem i escoltem a Duran Lleida, a Joan Herrera, a Alfred Bosch.... però no a Carme Chacón o a Dani Fernández. Potser no era prou important per Catalunya....

3 - 11/01/12 Debat sobre la Reforma del Reglament del Congrés de Diputats per adaptar-lo a les noves Comissions.
 
Apareix una esmena d'ERC sobre ús de llengües cooficials. El PSC que hi diu? Res. En nom del Grup socialista parla Pedro Muñoz, diputat per Avila, i diu que ara no toca parlar-ne, que ja ho farem més endavant quan hi hagi un debat global sobre el nou Reglament. El PSC que vota? En contra de l'esmena ERC junt a PSOE i PP.
 
Espero que en aquesta ocasió ningú digui que no tenia res a veure amb Catalunya.
O és que hi hem de buscar alguna relació amb la campanya dels ni-ni (Rubalcaba-Chacón) i les seves frases sobre la veu única a tot Espanya (APR) i els "accents" que cal afegir-hi (CCH).
 
Potser algú ha oblidat que Catalunya no és un "accent" sinó una llengua sencera? Una llengua per parlar, llegir, escriure però també una llengua política, institucional, cultural, per crear i per saber, per dir i per escoltar, per ser.
 
Es a dir, un país complet que no es deixa, ni es deixarà, reduir a accent, matís, peculiaritat o llengua "vernàcula".
 
En resum, de moment perdem per 0-3, en camp contrari, veurem com organitzem la remuntada.

Ernest Maragall i Mira.

(Si voleu descarregar-vos el PDF cliqueu aquí)

7 comentaris:

  1. Seguint amb el simil futbilístic,0-3 sense poder de reacció, sense mister i amb la "crak" intentant fitxar per unaltre equip.
    Aixó no hi ha qui ho suporti
    Quildo

    ResponElimina
  2. Ernest, sincerament, amb tot el respecte que em mereixes i en certa manera admiració, et sorprèn? la teva mateixa exposició dels fets et dóna les respostes, a que esperes?

    Podria ser més clar i evident, però entenc que el teu nivell d'intel·ligència no requereix de més detalls.

    ResponElimina
  3. Article demolidor, Ernest. Gràcies pel coratge de dir públicament el que molts militants de base -i la majoria de ciutadans- també diuen en privat. El PSC no té solució, és una organització tancada en si mateixa, massa endogàmica i molt conservadora. No avança ni evoluciona.
    L'esquerra catalanista no té un pal de paller. El problema ve de la rigidisea del sistema de partits polítics perquè, si no fos així, el que realment convindria és la fundació d'un nou partit polític a Catalunya. Res, que aquí hi ha un gram partit polític fort -CiU-, i la resta son satèlits que van donant voltes sense arribar mai enlloc.

    ResponElimina
  4. Hem de treballar molt porque no es fotin 0-5!. Endavant
    Ernest som mes dels q et penses dins el Psc q pensem el mateix i per poc q ens organitzem en vindran molts mes. jaume

    ResponElimina
  5. Si només és l'Ernest qui dona la cara no farem res. Ja es hora de sortir de l'armari i sumar veus per reivindicar una alternativa si no de "partit" sí de moviment, d'ampli moviment de ciutadans que sense hipoteques puguem denunciar, proposar, contradir, projectar una altra manera de veure i de fer les coses aquí i a Madrid. Quan i com veurem el naixement d'aquesta plataforma socialdemocrata, catalanista, autonoma, federal i europea...?
    Josep M.

    ResponElimina
  6. Òscar Fernàndez (Tweeter:@osfera69)25 de gener de 2012 10:33

    De nou, un article molt acurat. Em sembla que ja cal posar-se les piles. L'altre dia vaig veure un tweet d'en Saul Gordillo @saulgordillo i tenia tota la raó. En Mas i el Rajoy pacten recentralitzar AENA i aquí tots callats.... Us imagineu que haurien fet ells si el pacte hagués estat entre Montilla i Zapatero?

    ResponElimina
  7. Òscar Fernàndez (Tweeter:@osfera69)25 de gener de 2012 10:34

    Vaig veure l'ex President Montilla intervenint al Senat.... en castellà. Ocassió perduda :-(

    ResponElimina